Els inicis!

Bon dia!!

Avui us explicaré i ensenyaré la meva "primera vegada" en el món craft, scrap.

Tal com us explicava a l'anterior entrada, vaig marxar un mes a Frankfurt degut als meus estudis de Turisme a aprendre una mica d'alemany.

L'experiència, com en d'altres viatges que he fet gràcies a la diplomatura, va ser genial. Vaig conèixer gent fantàstica, vaig passar un estiu fred i plujós però vaig aprendre i riure molt.

Òbviament, sempre que marxem de viatge penses en què t'emportaràs per tu, què li protaràs a aquelles persones especials de la teva vida, i al teu gat!! Vaig descobrir una botigueta amb objectes de regal mooolt divertits. No recordo ni el nom ni el carrer exacte... Però estava a prop del carrer principal de compres de la ciutat, parada de metro Hauptwache, crec recordar que baixaves cap al riu i era el mateix carrer on hi havia la Farggi o Häagen Dazs i una botiga enoooooorme de la Maggi, la Maggi Kochstudio (de la Neue Kräme Strasse). Era una botiga blanca, amb moltes cristalleres i objectes de tota mena. 

El que més em va cridar l'atenció va ser un recipient ple fins a dalt d'ànecs de banyera grocs, de tots tipus, vestits de mil professions, com el que li vaig portar a un bon amic que acabava el doctorat.

Uish! Acabo de veure el nom de la botiga a la foto!!!! Es deia Butler! Doneu-li un cop d'ull al web! Ohhhh! Llàstima que no tenia gaires diners per gastar perquè tenien i pel què acabo de veure, tenen encara, coses superoriginals i especials!

Allà vaig comprar tots els "compromisos" i no sabia què comprar per casa... Què porto? Què porto? 

Just m'havia traslladat i no sabia què necessitava perquè encara ho tenia tot en caixes. Fins i tot el gat es va emportar un coixinet!

Finalment, vaig tenir un amor a primera vista amb un llibre de receptes.

A mi desde petita m'ha agradat molt cuinar, vivint sola vaig fer mil experiments i vaig trigar uns 3 anys en aconseguir la perfecta truita de patates (les primeres van arribar a ser una tortura fins i tot per un gos famolenc...). I clar, quan t'agrada cuinar, quan a la teva parella li encanta també, necessitava posar en ordre receptes familiars, experiments de parella, imitacions de plats que ens agradessin de restaurants o d'Arguiñano etc etc... I al veure el llibre va ser l'excusa perfecta!

Li vaig dir a Wilma que m'agradava molt el llibre però perquè tot havia d'estar en anglès i no en català? Jo volia un llibre de receptes bonic, personalitzat i en català, i li vaig preguntar si em podia ajudar. Em va dir on poder comprar el paper, les cosetes per decorar i em va dir que podria fer servir coses seves també.

Vam quedar per dinar, i un cop amb la panxona plena, vam omplir la taula de tisores, tintes, i estris que ni coneixia... Al seu blog crec que hi ha una entrada sobre aquell dia!

I mireu-ne el resultat!!

Què us sembla?!?!?!?!